L'ànima viatgera: fotografies, comentaris, entrevistes, ressenyes...                                Facebook Twitter Correu electrònic Blogger

Sinopsi

És el cervell l’òrgan de l’ànima? És divisible l'ànima humana? Pot, la lectura anatòmica de la superficie del crani, oferir-nos el coneixement de les facultats dels nostres semblants? És possible anticipar, mitjançant l'estudi morfològic del cap, la propensió assassina dels criminals?

Mirant a l'exterior (Ramon Casas)
     «Era un capvespre d’òlibes i d’auguris nocius i embalsamats, una hora baixa trista, somorta i melangiosa; d’aquelles que, adesiara i amb la vista enrere, es recorden plenes d’efluvis turmentats i de presagis funestos. Plovia sobre Barcelona. Una teranyina de boira dúctil s’aferrava als edificis i l’aire, espès i enganxifós, s’escolava per les escletxes, carregat de la flaire amarga de l’almesc.

     Elvisa Armengou, des del recer de la finestra de la seva cambra, sotjava el carrer, gairebé desert. Una rufagada freda va aixecar les cortines de l’habitació i s’afanyà a tancar el finestral, amb un gest de laxitud, amagant tot un rosari d’aprensions defallides que es guardava molt de revelar. A divuit anys, era una jove graciosa i esvelta; una mica altiva, però alegre i amable; de cabells rossos, ulls negres i galtes delicades. Una bellesa pura que lluïa discreta, car, les joies, encara amb la llet i la mel als llavis, no l’havien entusiasmada mai.»


Així comença la novel·la L'ànima de l'assassí (XXXIIè Premi de Narrativa Ribera d'Ebre). Ambientada a la ciutat de Barcelona de mitjans del segle XIX, l'obra teixeix una trama que gira al voltant de la resolució d'un crim esdevingut en el si d'una familia benestant i les vivències de diversos personatges històrics vinculats a la medicina, la política, la religió i la filosofia.

Barcelona, 1850 (Alfred Guesdon)

Mariano Cubí i Soler
Al bell mig de tot plegat, el controvertit científic Mariano Cubí i Soler (Malgrat de Mar, 15 de desembre de 1801 – Barcelona, 5 de desembre de 1875), convertit en el principal protagonista de la novel·la, mirarà de demostrar que la Frenologia és determinant a l’hora de resoldre l’autoria de l’assassinat mitjançant l’estudi de “la propensió animal a destruir, matar, exterminar i inferir càstig” dels éssers humans, o el que és el mateix: “l’instint assassí dels criminals.

     «... Les passions animals i les qualitats superiors de l’home són imperfectes, susceptibles de traspassar un cert límit, el qual es diu temprança, just-mig, moderació o llei moral; l’esfera d’acció del qual ha d’estar subjecta a la raó. Si es translimiten aquests termes, es produeix un mal; i, si és voluntàriament, constitueix un crim...»

Orla01